Situem-nos cap a finals del segle IXX a Sant Vicenç per poder-nos posar dintre de la vida quotidiana, segurament haurem d’anar a parar a les desaparegudes “voltes” (avui plaça Catalunya), aleshores centre neuràlgic del poble d’on segurament partien moltes accions i pensaments de l’època. No és d’estranyar que la fundació de les primeres germandats o cooperatives, així com els moviments culturals i artístics, vagin néixer en aquell romàntic entorn popular. Tenim constància que la nostra entitat va començar com a cooperativa.

   El món laboral a Sant Vicenç, majoritàriament era dedicat a l’agricultura. Es disposava d’un pla amb terres de regadiu on s’hi cultivaven arbres fruiters i a la muntanya les de secà on si cultivaven vinyes, oliverars i garrofers; es pot dir que hi havia poca indústria. L’any 1871 es fundà el primer fluent de la nostra entitat actual amb el nom de “Sociedad Cooperativa Vicentina” essent el seu primer president Gaspar Aragall. El 28 de setembre de l’any 1879 es fundava una segona cooperativa, la “Sociedad Cooperativa de Auxilios y Socorros Mutuos” . Al seu acte constitucional va estar-hi present com a testimoni d’honor el llavors alcalde Pau Modolell i Rabassa, signant l’acta constitucional com a president en Jaume Nicolau i Gilbert i, com a secretari en Josep Sabanés i Miró. L’objectiu d’ambdues era l’ajuda econòmica, laboral i social dels seus associats. Amb el temps, les fundacions cooperativistes van donar pas a la creació d’un teixit social prou important perquè anessin sorgint corrents culturals i artístiques que es compaginaven amb el món laboral.

   La “Societat Cooperativa Vicentina” tenia la seva seu al carrer d’en Ribot 20, on acollia la Societat del Teatre Català. No obstant les seves instal·lacions,cafè i teatre, estaven bastant malmeses i calia fer un pensament.

   La “Societat Cooperativa de Socorros Mutuos” pren el compromís de construir un local nou amb un nou escenari en un solar de l’entitat (lloc on està l’actual) i la Societat del Teatre Català podria fer-ne us d’aquesta nova sala.

   El 5 de juliol de 1900 les arrels de la nostra entitat s’anirien enfortint per un fet històric, es trobaren les dues fluents cooperativistes per parlar d’una possible fusió. Però no fou fins el 18 d’agost de 1913 quan les dues cooperatives prengueren aquesta decisió, ja que comprovaren que no tenia sentit l’existència de dues cooperatives fent les mateixes funciones.

   En aquesta data el president de la “Societat Cooperativa Vicentina”, Vicenç Boloix, en un acte honest presentava la seva dimissió amb tota la seva junta per tal de no interferir en els afers de la nova entitat, desapareixent així aquesta cooperativa. Provisionalment s’anomenà com a president de la nova entitat a Vicenç Casasampere i com a secretari a Llorenç Crous.D’aquesta manera començava una nova etapa amb un moviment social més potent, podent oferir als seus associats una millor oferta sociocultural (la coral El Jazmín, el teatre, l’esbart dansaire, etc.)

   El 12 de juliol de 1914 l’entitat pren l’acord de construir un nou cafè d’estil modernista, encarregant el projecte a l’arquitecte Melcior Vinyals i l’obra al constructor vicentí Vicenç Mata.

   Quan es proclamà la República (1931) va canviar l’estil de l’entitat tot modificant els seus estatuts en el sentit d’ampliar-ne els objectius de caràcter pacifista, intenció encausada a l’assoliment de la concòrdia entre els pobles per mitjà de vincles republicans i federals. Des d’aleshores, la nostra entitat passaria a dir-se “Societat de Socors Mutuos Vicentina Republicana i Federal”, fins l’any 1939 que amb la dictadura del General Franco l’entitat, per Republicana i Federal, va veure’s amb les portes tancades.

   L’any 1947, després de moltes i dificultoses gestions, es va reobrir l’entitat amb nous estatuts adequats al regim vigent de l’època, que va exigir canviar el nom de l’entitat pel de “Societat Recreativa La Vicentina”.Per dir-ho d’alguna manera es començava una nova etapa, amb les dificultats que comportaven aquells temps de postguerra. No obstant, l’esforç humà de les persones s’imposà a totes les dificultats donant un nou impuls a l’entitat.

   Passaren els anys i els nous temps començaren a portar dificultats econòmiques, degut a un canvi dels costums socials. El desig de superar la crisi i les ganes d’adaptar-se a un suposat futur, varen portar a que el 6 d’agost de 1966 s’encarregués a l’empresa Constructora Germans Sanglas l’enderrocament del cafè modernista i la construcció d’un de més modern. Amb aquests aires de modernitat es tallava l’activitat del teatre, ja que el 25 de maig de 1971 l’empresa Molí Nou S.A. de Sant Boi reformà la sala del teatre convertint-la en un cinema tot fent enderrocar l’escenari, transformant completament la platea i construint més tard una discoteca en un espai situat damunt del cafè. Aquest episodi es convertí en una part de la història negra i trista de l’entitat, al llogar-se per un període molt llarg (trenta anys)aquests dos espais tot deixant sota mínims la vida social de l’entitat.

   La gent del teatre no es rendí i el 1974 es van inventar un enginyós escenari desmuntable que muntaven damunt de les butaques de la platea i els permetia representar els seus muntatges teatrals algunes festes l’any.

   El 19 de maig de 1987, un cop recuperada la sala de l’arrendament que ens tenia lligats de mans, es presentà un avantprojecte per a la reconstrucció d’una nova sala de teatre i un nou escenari. Així el 18 d’abril de 1988 el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyaaprovà la concessió de tres milions de pessetes per poder portar a terme les obres. Els treballs de paleta es van encarregar a l’empresa Garcia Martos i la resta (fusteria, instal·lacions elèctrica i aigua, pintura, reconstrucció total de les butaques, etc.) va anar a càrrec de socis voluntaris de l’entitat. El 2 de desembre de 1990 s’inaugurava la nova sala del teatre amb gran goig de tots.

   La tossuderia de la gent de La Vicentina no es va esgotar i així va aconseguir millorar la coberta de la sala, ja que per mitjà d’una subvenció de la Conselleria de Benestar Social i el treball dels voluntaris, es va poder renovar tota la teuladaestrenant-la l’1 de novembre de 1993.

   L’1 de desembre de 1996 l’entitat passà anomenar-se “Societat Cultural La Vicentina”, a l’adequar els seus estatuts a les lleis del moment.

   L’any 1999 s’engega una nova activitat teatral, la Mostra de Teatre Jove, que des de llavors es celebra cada any quan arriba la tardor. Aquesta activitat ha estat reconeguda amb el Premi Ateneus 2003 com a millor activitat sociocultural de Catalunya.

   Un cop recuperat l’equipament de la sala del teatre les activitats socials van anar en augment, així com la demanda de més espai. La Junta encapçalada per en Joan Pastor i Mayor, president des del 1998, engegà un nou i ambiciós projecte com era la recuperació de l’espai en que havia estat ubicada l’antigadiscoteca per convertir-la en una sala polivalent. Després de trucar moltes portes es va trobar l’ajut en la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat, així com en algunes persones particulars i que sumat a l’esforç i el treball dels socis de voluntaris de sempre, va permetre que l’any 2003 s’inaugurés la Sala Xica rodejada d’uns petits espais on el jovent pot fer-hi música i altres activitats.

   Aquesta història no s’acaba aquí, ja que la Societat CulturalLa Vicentina segueix ben viva i amb moltes perspectives de futur, ja que els actuals directius creuen aferrissadament amb la força i la vitalitat de les noves generacions que creixen. Per això afirmem amb seguretat que la història continua...